SITJA                          La placeta de l’orat.

       Aquest és el definitiu treball en que ha derivat la maqueta, del mateix nom, que portà a Sitja a ser finalista del Sona 9 en l’apartat folk/noves tendències del 2004. Producte que copil·la les millors peces del grup en un format de CD força personal i de millorada qualitat.

D’aquesta manera, erigint i evidenciant la miscel·lània cultural que ha marcat les terres valencianes de temps ençà, Sitja, a “La placeta de l’orat”, no dubta en adoptar les influències de les cultures veïnes, principalment de la ribera de la Mediterrània, per donar bevent a les seves composicions. El grup tracta de seguir conreant la identitat distintiva del poble valencià alhora que es disposa a enriquir-se d’elements al·lòctons, obrint les mires per tal d’aconseguir superar-se enfortint els llaços que uneixen als habitants destapant les fronteres dels propis territoris. Així, és sucós escoltar el tradicional so valencià d’una citra o un vuit juntament amb l’exotisme dels ritmes àrabs, o grecs, o unes sinuoses cadències de la guitarra flamenca sota el rerafons d’unes folies, o peteneres.

Així mateix, remarcant l’assentament de Sitja com a grup al panorama musical folk, en aquest disc, podrem trobar les treballades veus de Miquel Gil, Pepe Gimeno “Botifarra” i Paco Pardo que aconsegueixen completar eixe sabor valencià que tant defineix la música de Sitja, la música de “La placeta de l’orat”.